diumenge, 23 de juny del 2013

Anja schreibt uns das: = L'Anja ens escriu això:

La gent suposa que els alemanys a casa i a l‘estranger són sempre puntuals, no tenen gens d‘humor i que tots són alts i rossos. A més, la gent suposa que treballen sense parar menys quan van a l‘Oktoberfest, on mengen xucrut i beuen cervesa Franziskaner. Si aixo és així, jo sóc una exepció. Visc a Dortmund i estudio a la universitat de Bochum l’anglès i el castellà. Yo no sóc ni alta ni rossa però per a mi la puntualitat és una cosa de molta importància. És veritat que treballo molt, però no treballo sense parar. També m’agrada molt sortir amb el meus amics. A més no m’agrada la cervesa. Crec que tinc una vida molt normal. Normalment m’ aixeco a les sis, em dutxo i esmorzo. Sempre prenc un cafè amb un iogurt. Després vaig a Bochum a la universitat. Tinc cursos fins a les quatre de la tarda. El meus cursos són molt diferents. Tinc cursos de literatura, de pedagogia i també de lingüística. Quan acaben el meus cursos vaig al menjador universitari i dino. M’agarada menjar pasta i amanida. Després vaig a Dortmund. A casa meva descanso un poc i començo a estudiar i preparar-me per el pròxim dia. Quan acabo d’ estudiar de tant en tant surto amb el meus amics. A les deu de la nit vaig a casa i vaig a dormir. Més o menys, la meva vida és així o ho era fins ara.

Marcel schreibt uns das: = El Marcel ens escriu això:

La gent suposa que els alemanys a casa i a l‘estranger són sempre puntuals, no tenen gens d‘humor i que tots són alts i rossos. A més, la gent suposa que treballen sense parar menys quan van a l‘Oktoberfest, on mengen xucrut i beuen cervesa Franziskaner. Si això és així, jo en dec ser una excepció. Visc a Kamen tota la meva vida i faig una vida molt normal.   Em llevo a les vuit. Em dutxo abans de esmorzar  i prenc un cacau. A les nou vaig en tren a a la Ruhr Univeristät Bochum. Passo el matí a la Universitat, després de fer uns cursos d’ esport i espanyol, dino arrós i pollastre en el menjador universitari amb els meus amics. Aquest dia acaba el dia universitari per aixo normalment és hora de tornar a casa. Pero avui vaig a Dortmund per anar a comprar-me roba nova al centre comercial. Després d’unes hores exhaustives torno a casa a les sis de la tarda. A casa no tinc molt de temps per relaxar-me perquè a les sis del vespre tinc entrenament de handbol. Normalment prenc una cervesa amb el meu equip pero avui vull anar de copes i tapes al bar que es diu "la tapa guapa" amb la meva xicota i els meus millors amics. Les tapes són molt saboroses i la atmosfera és molt divertida. Per mi és un dia molt normal.  

Yemin schreibt uns das: = El Yemin ens escriu això:

La gent suposa que els alemanys a casa i a l’estranger són sempre puntuals, no tenen gens d’humor i que tots són alts i rossos. A més, la gent suposa que treballen sense parar menys. Quan van a l’oktoberfest, on mengen la xucrut i beuen cervesa Franziskaner. Jo vull ser honrat: Tot és veritable pero jo sóc un excepció. No sóc alt i morè. No m’agrada la cuina alemanya i tampoc l’oktoberfest. De vegades vinc tard al treball i a la universitat. Pero m’agrada la cervesa alemanya. Els alemanys saben como fer una cervesa deliciosa. A la setmana normalment em llevo a les vuit del matí i em dutxo. Desprès prenc un café i vaig amb autobùs a la universitat que es diu Ruhr-Universitat Bochum. És una universitat molt gran i té més o menys 38.000 estudiants. Jo estudio  ciéncies audiovisuals i els ciénces politiques. Trobo els meus estudis molt interessants. Quasi sempre esmorzo a la universitat. Prenc un cafè i un entrepà. A les dues o a les quatre de la tarda acabo els cursos a la universitat pero no puc relaxer-se. Tres o quatre cops de setmana jo treballo a un call center. De vegades el treball pot ser pesat  i insuportable pero tinc col.legues simpàtics i jo guanyo diners. Al meu temps lliure m’agrada  trobar-me amb els meus amics per parlar o per fer esport: Per exemple jugar futbol o anar amb skateboard. Una de le meves activitats preferides és mirar pel.licules. A les vuit del vespre sopo i miro les noticies de la televisio. Desprès estudio o legeixo revistes politiques.

Kay schreibt uns das: = El Kay ens escriu això:

El Kay ens escriu això: La gent suposa que els alemanys a casa i a l‘estranger són sempre puntuals, no tenen gens d‘humor i que tots són alts i rossos. A més, la gent suposa que treballen sense parar menys quan van a l‘Oktoberfest, on mengen xucrut I beuen cervesa Franziskaner. Però jo…jo no sóc un alemany típic. No sóc sempre puntual, normalment arribo tard. Però odio si els altres no són puntuals. A més me no treballo sense parar- naturalment – si he de treballar puc treballar però... També em llevo tard. Però abans d’anar a la universitat, bec un cafè i llegeixo el diari. Això no faig de manera especialment profunda – per això en realitat me destorba. Si vaig a la universitat a les 8 al matí em dutxo rapidament i hi vaig amb el meu cotxe. Però quasi mai  vaig a la universitat al matí perqué normalment sòc a la universitat a les 10 – a vegades a  les 12. Sigui com sigui… Doncs m’agrada escriure sobre la meva persona. Em dic Kay, estudio a la Universitat de Bochum i sóc un fill de l’àrea del Ruhr, és a dir que m’agrada la cervesa, la cervesa i una mica de futbol. Com la majoria d’ alemanys ni sòc ros ni alt, tampoc no tinc els ulls blaus..